Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘mamma’

Croquetes

Ahir vaig fer croquetes.

Fa anys, que faig croquetes.

Del tall del caldo (quina expressió tan catalana, en els temps que corren), faig croquetes.

La recepta? doncs no la puc dir amb exactitud,  perquè ho faig a ull: sofregeixo ceba ben a poc a poc, fent xup-xup, de manera que es vagi daurant i quedi toveta i mentrestant desosso el tall. El pollastre i el braó. I el poso per separat (manies meves, suposo) a la un-dos-tres-picadora-moulinex, sense la qual crec que em sentiria una mica perduda, o em desesperaria, directament.

Tot ben rostit, farina, sal, llet i nou moscada, ben lligat, repòs de la massa unes quantes hores, i després vé el millor;  fer-les!

Les mans netes s’empastifen d’aquella massa enganxifosa que fa tan bona olor que te la menjaries tal qual, massa que has d’aconseguir arrodonir, arrebossar i coure amb una forma acceptable, sense que se t’aixafin, sense que una quedi en forma de pilota i la del costat de xurro  ( i ara em vé al cap allò de xurro-media manga-mangotero-adivina lo que tengo en la punta del puchero), croquetes enormes i desmesurades, croquetes que semblen bunyols de bacallà, croquetes cremades, croquetes espatxurrades o com s’escrigui, croquetes amb les quals em deleiteixo mentre les faig i tinc els dits empastifats i enganxosos i tot allà a la cuina és un plaer.

les meves croquetes divines de la muerte

I que bones i boniques i harmonioses m’han quedat.

Fins i tot el MickyMouse em pica l’ullet des de sota de lo* bones que estan.

I les meves filles s’han llepat els dits menjant-les.

Dissabte passat, assaborint una fideuà que feia temps que em devien, els van preguntar amb punyeteria: “la mama no és gaire bona cuinant, oi?”, i una d’elles va respondre:  “no és molt bona cuinant, però ho és molt fent de mama”.

Quin subidón…

*lo = seguiré defensant-lo

Anuncis

Read Full Post »

Cuoricini

La meva filla petita, que veu la vida de color de rosa que l’amor s’hi posa, avui ha tingut una conversa profunda amb mi.

cuoricini

M’ha dit que hi ha estat pensant molt, i que quan serà una noia es comprarà una moto de color rosa amb flors liles.

I que quan tindrà nòvio, es vendrà la moto i es comprarà un mini de color rosa amb cors liles (que no flors) per portar-lo a passejar.

Li he dit que em semblava molt bé, i que si sap que per poder-se comprar aquestes coses, haurà de treballar i guanyar diners, i m’ha dit que sí, que farà com jo (m’han vingut ganes d’explicar-li que seria bo que ho fés millor que jo, però no ho haguera entès)  i després m’ha demanat que li compri una guardiola per començar a estalviar.

Doncs val. Així ho faré. Em sembla correcte.

*******

Però després de donar-hi voltes, jo em pregunto: no era al revés això?

Això del nòvio i portar-lo a passejar, vull dir…

Read Full Post »

My birthday&others

Ahir vaig fer uns quants anys… potser vaig complir la meitat del que serà la meva vida, tot i que igual aquest llindar ja l’he passat fa temps i jo no ho sé.

Vist així, me n’adono que depèn de per qui, sóc una senyora. Depèn de per qui, sóc una nena. Per les meves filles sóc la mama més guapa i jove del món. Per ma mare, ningú diria l’edat que tinc. Per la meva estimada amiga Ariadna, estic que semblo la Sofia Loren, i no es creu que no m’he operat els pits (la feina és meva en fer-li creure que els 6kg que m’he engreixat aquest últim temps, han anat a parar allà en bona part). Per les companyes del tenis, estic súúúúper. I per ells (o sigui, germans i cosins, no ens enganyem) estic divina.

Però el fet és que jo no hi cabo dins els pantalons que tinc a l’armari.

On volia anar a parar abans d’anar-me’n per les branques, és que després del meravellós dia d’aniversari amenitzat amb tanta companyia (jo ja m’entenc), avui he tingut un regal que m’ha fet especial il.lusió:

Una capsa per guardar un braçalet que em van regalar elles mateixes, feta amb dos taps de plàstic, imaginació, manetes i molta estima.

El millor regal.

Read Full Post »

Tornen

Demà tornen elles … després de dos mesos de vacances entre Còrsega, Sardegna i la Italia, potser que ja toca que tornin amb la mamma.

I és que d’aquesta només n’hi ha una., i en aquest cas, ella, sóc jo.

Jo, que he començat a entendre la meva i no tenir-li en consideració certes coses des del moment en què la meva descendència m’ha eclipsat. No és just, ho sé, però quan una és rebel i inconformista, això són coses que passen. Clar que ma mare té un caràcter amb un bon parell… però ens estima molt i es desviu per nosaltres, els seus fills. I serà l’exemple que seguiré per elles.

Com que demà arriben, i he estat dos mesos llargs amb la nevera quasi buida  i el rebost també, (perquè ha estat un continu “vens a dinar amb mi?”,  “anem a fer un menú?”,  “vols anar a sopar a fora?”) aquesta tarda he anat emocionada al super d’aquí davant de casa, a carregar tot allò que no necessito si estic sola: choco flakes, sunny delight, gasosa, iogurs azucarados, galetetes dels simpsons, galetes dels dinos, cereals d’ estrellitas, aletes de pollastre, colacao, peix congelat amb forma de dofí, hamburgueses petites, galetes Lotus *

* “miraaa! n’hi ha d’aquelles caramel.litzades que et posen a tu al cafè als bars, mama! me’n compreeeess?” 

baci baci

… i aquest fet, anar al super, digues tu,  m’ha omplert la tarda, la vida, m’ha obert l’espectació i l’emoció de l’espera de veure-les demà i abraçar-les i celebrar dissabte juntes el meu aniversari…

I elles, amb la mateixa emoció – i poca paciència – m’han hagut de trucar avui per dir-me que ja m’han comprat el regal del meu cumpleanys,  però que no em poden dir quin és….

Ja pot ser un dibuix, o un plàstic embolicat amb un cordill, que serà sempre el millor de tots.

Un any més, viva, al seu costat.

Read Full Post »

« Newer Posts

sopars de duro

Menús sibarítics per a totes les butxaques

GABRIEL JARABA blog

Humanidades digitales, periodismo, universalismo

LA POLÉMICA.

CONFLICTO ÁRABE ISRAELÍ E INTERNACIONAL

neuronas en crecimiento

la neuropediatría por una neuropediatra: problemas neurológicos de la infancia

Princesas y Princesos

Un corazon de melón, una princesa de fresa y un bombón de chocolate

AUTOPSIA

____________________"Ver por los propios ojos"________Miguel Lorente Acosta______

...y mientras tanto

...and meanwhile

Oscrove

FormaciónMusical

David Jimenez

Blog de David Jimenez

Desahuciada del mundo...

...orgullosa de ello.

perezesquerdo

lifestyle, communication, radio, voice

Societat Anònima

Blog personal. Respostes a la intolerància present a les xarxes socials i als mitjans de comunicació

La Disciplina Positiva

Abrimos este espacio para compartir información sobre Crianza. Seguimos la disciplina positiva y la crianza consciente

Silenci, estic llegint

"you don't have to burn books to destroy a culture. Just get peolpe to stop reading them" Bradbury

Aquí haBLOG yo

La vida es excitante!, si se comparte!

Racó per llegir

Un espai de literatura

Carles Mitjà - ASIS/FRPS

Photographer & Printmaker / A Hybrid Place About Early Photography and Digital Imaging