Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘esport’

Si bé feia molt temps que no escrivia aquí, no és perquè m’hagi mort, sinó perquè hi ha hagut adversitats varies, seguides i continuades que m’han destrempat i m’han tret els ànims de segons què.

El cas és que ja estem al 2015.

Va arribar la tardor i van passar coses: van caure les fulles dels arbres, vam menjar castanyes, diuen que aquest any ha estat el millor des de fa 20 anys pel què fa als bolets, pel què ens n’hem fet un fart de menjar-ne. Rossinyols, rovellons, camagrocs, llenegues… saltejats o a la brasa, amb sopetes calentes o bé amb guisats. M’encanten els bolets, i més les carxofes (ja sé que no vé al cas, però aprofito l’avinentesa).

Ha arribat l’hivern i també han passat coses: històries més del cole, en plan suma-y-sigue, hem passat el cap d’any a la ciutat dels meus somnis menjant raïm a mitjanit mentre ens desitjàvem els millor desitjos del món mundial, han passat les festes, oju que passen els Reis – que si no demano això als Reis perquè val molts diners – ah, però saps qui són? – doncs els Reis, mama, els Reis- ah, val, no són màgics doncs? – no, perquè no tenen diners suficients per portar als nens de tot el món tot el que volen – clar, clar, ells també han d’organitzar-se bé els gastos, filla – sí, mama, per això no demano un iPad – aaaahhh, que bona que ets, reina meva – t’estimo mami – i jo a tu més, carinyo.

I aquí estic, acabant de passar un fred matí d’un dissabte del mes de gener veient un partit de bàsquet englobat dins el lema “esport escolar”, amb el cul glaçat asseguda a les grades de ciment on no hi toca el sol, on per més que hagi portat la meva manteta, de poc serveix, i me n’adono que les altres mames em porten avantatge, perquè avui les molt cabrones que em varen donar la idea de la manteta, resulta que avui, a més a més, porten un termo de tè calent.

Independentment del fred que se’t fica dins els ossos, estàs allà, i el teu fill vol que el miris, clar, vol que miris com juga.

I que l’animis, suposo.

Jo, ben abrigadeta, asseguda entremig de tots aquells pares dels qui no pretenc fer-me amiga (digueu-me rància) em trobo amb un arsenal de frases dignes d’anàlisis sortides d’aquelles boques, frases que no he pogut evitar anar anotant perquè he après – a vegades – que calladeta estic més mona, i me n’adono que això dels partits amateurs es mereix una gran dosi de psicoanàlisis, també.

VamosQueTeDoy

QuitaselaCoño!

 

“Aitanaaaaa!!!! Bota, botaaaa!!!”

“Aguantaaaa!, coñoooooooo!!! aguantaaaaa!!!”

“Al rebot, òsties, al rebot!!!”

“Que mala eres, hija mia!!!”

(no hi ha res com alimentar l’autoestima als fills)

“Pero coñoooooooooooooooooo!!!”

“Arriba, OSTIAS!”

(arriba tu, tio…vés-hi i córre tu)

“Alan, espavila, EH!”

“Este árbitro lo pita todo al revés”

(clar… com que perdeu)

“Venga Laraaaaa!! Dos tirooosss! Que tú puedeeessss!!! – – –  – – – jodeeeeeer… Lara… es que no metes ni esas! mira que era fácil eh!”

(me gustaría verte a tí, listillo)

“Aitana! Desmárcate! Des-már-ca-tee! Quieta! Ahí, ahí, ahí! Pero… pero botaaa, mujeeeeeerr… botaaaa – joder con la niña”

“Quién corre ahí? Quién correeeeee????!!!”

“Aitana! Que tienes al Mauro detrás, ostias! Que se la pases!” – mecagüenmihija la Aitana joder

(pobreta l’Aitana… que no ho veu el seu pare que amb el cos enorme i deforme que té ja fa prou si juga? que deu tenir l’entrecuix encetat del roce?)

“Es que mi Alan no le mete a la canasta porque tiene mal los pies, ¿sabes?”

(clarooo… los pies… si es que su Alan es un patata, señora)

“Pues a mi Lara se le dá mejor el patinaje”

(pues señora, no se lo piensen más)

“Que sa parao!! Que sa paraooooo!!!”

(quiiii?)

“Defensem, nois! defensem!”

“Vinga Júlia”

“Venga, vengaaaa!” es que no le entra ninguna, joder!

“Tranquilo!” “Corre” “Tranquilo” “Ves!”

(en què quedem?)

“Ahí!”

“Molt bé, molt bé!” … mira que són dolents eh?

“Els nostres estan adormits”

“No, és que estan cansats”

“Ah”

*************

I jo, allà, buscant un raconet on el sol m’acaroni.

 

 

 

Anuncis

Read Full Post »

operació biquini

Ahir vaig començar per primera vegada en la meva vida i molt seriosament (espero) el que comunment s’anomena operació biquini.

Per sort meva, una bona genètica m’ha acompanyat sempre i mai havia tingut la necessitat d’apuntar-me en aquest tren.

Però el temps passa per tothom, i des de fa uns anyets cap aquí pico a tothora qualsevol tipus de marranades … entengueu amb això pipes tijuana, patates xips, fuet, doritos, xurruques, formatge, aperitivo japonés, olives i més olives … un desastre, vaja.

Un desastre treduït en 10 quilos. Que maco.

Així que ahir em varen proposar un repte i l’he acceptat.

I aquest matí me n’he anat a nedar.

“Faré trenta piscines”, m’he dit.

A les 9.10 am ja hi era, amb el meu traje de bany que m’apreta les cuixes i les ulleres de natació trencades.

Imatge

bon rollito de bon matí

El meu estrés ha començat quan enlloc de trobar-me aquesta imatge tan bucòlica, ha resultat ser que tots els carrils estaven ocupats.

Bé, ocupats, el que se’n diu ocupats, no. Jo n’hi diria overbooking, d’allò.

Al de l’esquerra no hi havia ningú, Però un cartell anunciant “carril reservat als cursets” marcava terreny. Així que no he gosat posar-m’hi.

Al del mig de la banda esquerra hi havia quatre persones nedant a unes velocitats supersòniques. He vist que anaven totes full-equip: una mena de pala a les mans, aquella cosa pel nas que no sé per què serveix, ulleres prof i no trencades com les meves, i peus de pato. Així que he desestimat ficar-me allà enmig, no fós cas que em desintegréssin.

Al de la dreta hi havia allò que semblaven ser unes quantes balenes. Cossos rodons i enormes que semblaven flotar, més que nedar, a un ritme de violins. N’he comptat cinc i he pensat que encara m’aplastarien. I he desestimat la idea de submergir-me entre cetacis… potser en una altra ocasió.

Em quedava la opció del carril del mig de la banda dreta. Hi havia tres senyors (o nois, perquè clar, enfonsats a l’aigua, amb casquet i ulleres, no saps distingir res més que si és sexe masculí/femení pel tipus de banyador que porten). Un d’ells, arribant a la banda i veient-me dubtar, em diu “posa’t aquí, si vols, entra quan estigui a mitja piscina, i manté el ritme”.

Li he donat les gràcies, m’he anat a dutxar (obligació) i – com seeeeeeeempre – l’aigua de la dutxa estava tan calenta que quan m’he endinsat a la piscina, l’he trobat gelada i m’he cagat en tot.

I alehop! a nedar!

Tal com m’ha demanat el company-amable-de-natació, he hagut de mantenir el ritme d’aquells tres homes per no anar-nos “trepitjant”, ni haver d’avançar-nos.

Quin estrés, Déu meu.

Si nedava braça em feia mal el genoll que tinc fotut i se m’ enrampava el dit anular de la mà esquerra. Si nedava crol, em feia mal l’espatlla dreta, que fa dies que em diu que aquí passa alguna cosa. Si nedava esquena, me n’anava de tort i no podia seguir el ritme exigit…. i tot això enmig d’una marea d’onades impressionants, entre les provocades per les balenes del costat dret i els peus de pato del costat esquerre, que allò semlava un tsunami.

M’ha entrat aigua al nas i he perdut una lentilla perquè m’ha entrat aigua dins les ulleres de natació trencades.

I me n’he anat, pensant que potser allò no era lo meu.

Per dinar, m’he fet un bon plat de pasta amb salsa ragú d’aquella tan bona… faltaria més!

I la meva filla, observadora,  em diu: “mama, no vas dir que a partir d’ara menjaries amanides?”

I li he demanat que no faci més preguntes, si us plau.

Read Full Post »

GABRIEL JARABA blog

Una mirada periodística universalista

LA POLÉMICA.

NO ES ISLAMOFOBIA CUANDO TE DEFIENDES DE LOS QUE ESTÁN TRATANDO DE MATARTE.

neuronas en crecimiento

la neuropediatría por una neuropediatra: problemas neurológicos de la infancia

Princesas y Princesos

Un corazon de melón, una princesa de fresa y un bombón de chocolate

AUTOPSIA

____________________"Ver por los propios ojos"________Miguel Lorente Acosta______

...y mientras tanto

...and meanwhile

Oscrove

FormaciónMusical

David Jimenez

Blog de David Jimenez

Desahuciada del mundo...

...orgullosa de ello.

perezesquerdo

lifestyle, communication, radio, voice

Societat Anònima

Blog personal. Respostes a la intolerància present a les xarxes socials i als mitjans de comunicació

La Disciplina Positiva

Abrimos este espacio para compartir información sobre Crianza. Seguimos la disciplina positiva y la crianza consciente

Silenci, estic llegint

"you don't have to burn books to destroy a culture. Just get peolpe to stop reading them" Bradbury

Aquí haBLOG yo

La vida es excitante!, si se comparte!

Racó per llegir

Un espai de literatura

Carmen Alcaraz del Blanco

Apuntes gastroculturales de @BonaVivant

Carles Mitjà - ASIS/FRPS

Photographer & Printmaker / A Hybrid Place About Early Photography and Digital Imaging