Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘llibres’ Category

Jo tinc una amiga, i també un tresor.

L’amiga és la coco. Fa 23 anys que ens vam conèixer i a hores d’ara sé que estarà allà en el moment del meu traspàs (quina gràcia que em fan els eufemismes!). Ho dic així per aquestes absurdes qüestions que se suposa que per llei de vida el més gran és qui es mor primer, tot i que la vida ens arrenca amistats i tresors inesperadament d’una manera brutal.

Hola Miquel.

El meu tresor és aquest:

#deserta

#deserta

Una meravella.

Un recull de fotografies de la meva coco en els seus viatges a Aràbia desde cinc punts de vista diferents: #strangeplace #fotosdesdemiventana #lachicaqueseaburreenloshoteles #friends #iloveairports

M’encanta.

M’encanta ser la seva amiga, que sigui la meva i tenir aquest tresor que n’amaga un altre: una dedicatòria amb el millor regal que m’han fet a la vida i que perdurarà fins que nostrusenyor se m’emporti.

LoveUcoco.. Confio viure molts anys. M’he posat a dieta perquè aquest cacahuet tingui una padrina feta un figurín.

Portfolio #deserta by © futuroperfecto.net

El Periodico_entrevista Ariadna Arnés

 

Anuncis

Read Full Post »

Aquí estic, de nou amb un llibre nou. (haha)

Tot i que això no té res de nou perquè estic continuament llegint-ne, dóno una especial importància a les lectures d’estiu perquè són aquelles que et prens com amb calma.

Aquelles que moltes persones que no tenen l’hàbit de llegir (i a qui animaria a tenir-lo) decideixen fer:  “com que arriben les vacances, llegiré un llibre” . Doncs benvingut sigui. Ni que sigui un.

I els qui en tenim  l’hàbit, ens diem: “aquest estiu, em llegiré aquest llibre”. I generalment és un totxo, o una trilogia, pel cap baix, perquè sinó no es mereixeria estar dins la categoria de “lectura d’estiu”.

Aquest any havia programat  llegir Els germans Karamazov, de Dostoyevsky i per circumstàncies de la vida, m’ha aparegut a les mans un totxo (mai més ben dit) que vaig començar fa dos dies, i ja m’ha enganxat.

buen rollito

buen rollito

En línia recta al meu genoll esquerre, en una de les últimes tumbones, tot i que no s’aprecia, però jo l’hi veig, hi és Ella.

Llegint, també.

Un del Ruiz Zafón.

Si la meva capacitat d’observació fugaç no em traeix, era El Principe de la Niebla.

Ella, és qui em va dir:

-Té.

-Té?

-Sí, té.

-Per?

-Perquè em van dir que el llegís i he entès moltes coses.

No entraré en detalls, però el llegiré, per descomptat. I espero que quan l’hagi acabat, hagi entès també moltes coses, tot i que em caldrà una tertúlia per contrastar opinions.

Probablement comenci Els germans Karamazov per ferragosto, ja que estic conveçuda d’acabar aquest llibre que m’han entatxonat en dues setmanes, i per tant els meus plans de lectura per l’estiu no es veuen alterats.

Ha estat com que m’han colat un gol de 896 pàgines.

Gràcies.

Read Full Post »

… por lo pronto, descansa en paz.

No puedo sentime indiferente ante la ausencia de Gabriel García Márquez.

Falleció ayer, en México, a los 87 años. Supongo que ya está bien así. Vivió lo suyo, y nos dejó.

Muchos años después (…) dejó a los suyos. A sus familiares, a sus amigos, a sus allegados, a sus conocidos.

Pero nos dejó a todos nosotros, también. A los demás.

A mi, por lo menos, me ha dejado.

No nos conocimos nunca, evidentemente, muy a mi pesar. Pero yo a él sí lo conocía.

Leí Cien años de soledad en el 85, con diecisiete años, cuando la editorial Seix Barral editó esta recopilación suya que todavía tengo en mi pequeña biblioteca personal.

 

Imatge

(…) frente al pelotón de fusilamiento

 

Lo habré leído tres veces más, desde aquél entonces. O cuatro, ya no sé.

Junto a los demás de la misma edición, y  junto a Crónica de una muerte anunciada, Doce cuentos pelegrinos, y El amor en tiempos del cólera … ¿cuántas veces lo habré leído, también?

Sin duda, un escritor que me llenaba. Era si como él fuera un abuelo, un abuelo mío que estaba lejos, pero a quien tenía próximo… … yo ya me entiendo…

… no puedo quedarme indiferente, me siento parte de esos miles de huérfanos que dicen los medios de comunicación que ha dejado.

El olor de almendras amargas le recordaba el destino de los amores contariados.

A mi, me ha remitido a él, a su presencia, la que nunca tuve y siempre imaginé, desde el 4 de Noviembre del ’92.

Y hasta que muera. (yo)

Read Full Post »

Després de la desil.lusió d’en Grey (no en vull parlar més), vaig optar per una lectura més intel.ligent.

Imatge

Iniciat al CST en un day hospital, allà a la sala d’espera, on l’espera et desespera, i acabat al cap de dos dies en aquells moments que vas a dormir però no vas a dormir perquè allò sí és una història d’amor i has de llegir unes quantes pàgines més abans de tancar el llum.

Enmig de misèries, enganys, ruletes i desprecis tan reals com la pròpia vida.

Avarícia, gent roí i mesquina, sentiments absurds i incoherents.

Literatura.

Allà asseguda, enmig del dolor d’alguns, la incertesa d’altres i la preocupació de molts (la meva també) en qualsevol cas era difícil concentrar-se.

Tenia una família de gitanos en pes asseguts davant meu- i no ho dic perquè fóssin gitanos, però ho eren i si ho eren, ho eren – que havien acompanyat tots el nen de no vaig entendre quin d’ells a l’operació de fimosis que l’esperava. I era un continu anar i venir de parentela, de la qual els meu ulls no donaven crèdit.

Se’m va disparar la imaginació, de com haguera sigut en el cas que la intervenció fós alguna cosa greu a cor obert i quants hi hagueren anat i si hi cabrien tots a la sala d’espera (fins i tot vaig comptar les cadires que hi havia) però finalment vaig decidir centrar-me,  abstraure’m dels meus pensaments, i submergir-me en la meva recent estrenada lectura.

Tan va ser així que quan van cridar “familiars de la senyora X” (o sigui jo) – (el familiar, vull dir, no la senyora), no vaig sentir la megafonia.

El llibre, recomanable.

Read Full Post »

Vaig començar l’estiu amb força i entusiasme amb l’arxiconegudaifamosíssima trilogia de E.L.James Cincuenta sombras, Cincuenta sombras más oscuras i Cincuenta sombras liberadas, que a tantes dones d’aquest món porta de cap. Fins i tot i ha fòrums de discussió sobre qui és l’actor més adequat per interpretar el personatge d’en Christian Grey al cinema…

50sombras

Els dos primers els vaig devorar.

Del primer em queda la sorpresa en descobrir un món no viscut per mi, curiositat morbosa que em feia estar enganxada en aquelles 541 pàgines a tothora del dia i en cada moment que s’escaigués tenir-les entre mans.

Del segon recordo les nits d’estiu llegint-lo en veu alta al seu costat mentre s’adormia plàcidament en sentir la meva veu com un ronroneig càlid i proper que el portava al son més profund… i jo em quedava allà, llegint dins meu fins la nit següent, quan el fil per ell era un altre, però això tan era.

I el tercer encara l’arrossego… estem al primer dia de l’any següent i allà el tinc, com a lectura de tercera línia, a l’estanteria del costat de l’inodor, per llegir unes poques pàgines en aquells moments tan íntims que tenim tots plegats a diari (quan tot va bé, a diari són).

No hi ha manera d’acabar-lo. Ara s’han casat, viatge de noces a Europa amb jet privat, acostumada la nena a ser multimilionària, ell  ja només li vol fotre polvos vainilla, l’amiga es promet amb el germà, ella es queda prenyada-però-no-volen i per postres el pirat aquell segresta la germana d’ell… pufff… i què més? de 651 pàgines me’n queden 139 per arribar al final, i no hi ha manera…

Fa anys vaig decidir que si un llibre no m’agradava, no tenia per què acabar-lo.

De més joveneta ho feia, els acabava tots, creia que deixar-los a mitges era com un menyspreu que li feia a l’autor, fins que vaig obrir la ment i el pensament i vaig decidir que no tenia per què tragar-me coses que no m’interessaven o m’aburrien enormement.

Ara amb aquest, no sé què fer.

Perquè si tot acaba bé, serà com un enganyós conte de fades camuflat sota la “submissió”  i tindré un desengany que ja veig a venir des de fa temps.

Espero que no acabi bé, i que un dels dos protagonistes es mori o algo així, d’altra banda, maldita la gracia.

Read Full Post »

GABRIEL JARABA blog

Una mirada periodística universalista

LA POLÉMICA.

NO ES ISLAMOFOBIA CUANDO TE DEFIENDES DE LOS QUE ESTÁN TRATANDO DE MATARTE.

neuronas en crecimiento

la neuropediatría por una neuropediatra: problemas neurológicos de la infancia

Princesas y Princesos

Un corazon de melón, una princesa de fresa y un bombón de chocolate

AUTOPSIA

____________________"Ver por los propios ojos"________Miguel Lorente Acosta______

...y mientras tanto

...and meanwhile

Oscrove

FormaciónMusical

David Jimenez

Blog de David Jimenez

Desahuciada del mundo...

...orgullosa de ello.

perezesquerdo

lifestyle, communication, radio, voice

Societat Anònima

Blog personal. Respostes a la intolerància present a les xarxes socials i als mitjans de comunicació

La Disciplina Positiva

Abrimos este espacio para compartir información sobre Crianza. Seguimos la disciplina positiva y la crianza consciente

Silenci, estic llegint

"you don't have to burn books to destroy a culture. Just get peolpe to stop reading them" Bradbury

Aquí haBLOG yo

La vida es excitante!, si se comparte!

Racó per llegir

Un espai de literatura

Carmen Alcaraz del Blanco

Apuntes gastroculturales de @BonaVivant

Carles Mitjà - ASIS/FRPS

Photographer & Printmaker / A Hybrid Place About Early Photography and Digital Imaging