Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2014

Einstein?

Aquest migdia, havent dinat, ens hem posat a mirar la web de l’escola.

Hi havia fotos noves, i un dels àlbums era de la sortida que van fer els de primer al Museu de la Ciència de Terrassa, sortida a la qual va anar la meva filla petita.

Doncs mirem-lo.

I ella anar explicant “això és tal”, “aquí experimentavem tal altre”, “aquest era molt xulo”… i entre els experiments n’hi havia un que no he descobert encara de què anava, en el qual hi havia una gigafoto de l’Albert Einstein amb uns quants pírcings a la llengua,

Crec, vaja.

A_Einstein

“papa’ !” someone dixit long time ago in Val d’Aosta

I els dic: “Mira! l’Albert Einstein! Sabeu qui era?”.

I sense que m’hagin respòs jo dale-que-dale que si va ser un científic alemany que passarà a la història per bla-bla que si la teoria de la relativitat i la gravetat i bla-bla que si allò de E=mc2 i la física i bla-bla-bla…

I em mira una de les dues i em diu: “què dius del Frankenstein?”

* * * * *

M’han vingut ganes de dir-los allò de “culo, he dicho culo”, però he pensat que hauria d’explicar-los aquell acudit de l’Eugenio del buho que tiene buhitos i he pensat que tampoc no l’entendrien i he preferit anar a rentar plats.

Brutal.

Anuncis

Read Full Post »

presidenta

És l’hora de fer el dinar i me n’adono que no tinc aigua, així que els pregunto a la meva prole si em volen acompanyar al supermercat de davant de casa per comprar-ne i em diuen que no, que hi vagi sola. Pel què agafo el mòvil, el moneder, tanco amb clau (tenen ordres de no obrir ningú ni respondre l’interfono) i me n’hi en vaig.

No han passat ni cinc minuts, i carregant la garrafa de vuit litres que m’ha fet recordar el mal que em fa l’espatlla des de fa dies, he tornat cap a casa.

I em trobo el veí del quart esperant l’ascensor.

El veí del quart és aquell senyor tan amable de cabells blancs a qui se li va morir un fill fa uns tres anys i em va trobar a l’ascensor (també) i allà dins aquell box se’m va derrumbar perquè deia que davant la seva muller havia de fer el cor fort, i “nena, perdona” però plora que ploraràs i jo activant l’empatia a marxes forçades i intentant trobar paraules de suport emocional mentre l’ascensor s’obria i es tancava tot sol i ens anavem enganxant les cames amb la porta.

Ha passat el temps i me n’adono que amb ell, les nostres vivències sempre són a l’ascensor.

És curiós. És un espai que no ens incomoda. No tenim cap necessitat de parlar del temps o de mirar el sostre, o saber quina hora és.

Ens hem intercanviat un “bon dia/bon dia” i hem esperat pacientment i en silenci que arribés.

Un cop dins em mira, sorneguer, i em pregunta: “ja li han donat les claus”? (és molt educat i em parla de vostè)

… claus?

… i jo amb cara de póquer fent un rewind dels últims dies …

… claus?

Per dins he pensat que potser havien decidit canviar les bústies o el pany de la porta del carrer, però com que no vaig anar dimarts passat a l’última reunió de veïns…

I em mira, rient per dins, i em diu “ara vostè és la presidenta”.

Imatge

vote me

Se m’ha regirat tot.

Tant, que m’he despedit amb un “val” i quan he entrat a casa la meva filla gran m’ha preguntat que què em passava.

Deuria tenir la cara desencaixada, pel cap baix…

Els ho he explicat a les nenes i s’han posat contentísssssssssssssssssssssssssssssssimes… “la mama presidenta!!”

M’he tancat a la cuina, a fer el dinar, esperant que aquest any no hi hagi humitats a la finca, ni s’espatllin les antenes, ni entri cap veí conflictiu en algun dels pisos de lloguer que hi ha.

… … … …

Al cap d’una estona, vé la petita i em diu : “això és com ser president del Barça, oi?”

“Oi” – li he contestat.

😥

Read Full Post »

Ara que fa més de vint anys que tinc vint anys m’està sortint un juanete.

Em sap greu pels ultra defensors de la llengua, però no li’n diré galindó, i tampoc m’excusaré per no fer-ho.

A vegades penso que hi ha paraules que s’haurien d’universalitzar: juanete, cucharón, desde luego

“Oh, my God! desde luego you’re a big disaster!!!”, per exemple.

Crec que si li dic a ma mare que m’està sortint un galindó, em mirarà amb aquella cara de “què diu, ara, aquesta?”  i pensarà que tinc un flemó, un nou tipus de cybernòvio, o -en el pitjor dels casos- algun tumor extrany, excepte un juanete.

I si li dic que m’està sortint un juanete, ens entendrem a la primera.

Així que així estem.

Imatge

el meu estimat peu dret, tan bonic que era…

Aquest incipient juanete, que a més em fa mal, em fa pensar en els peus de la tieta Quima, en pau descansi.

La tieta Quima era la germana de la meva àvia i tenia uns peus lletjos perquè sí. Però lletjos, lletjos. Horrorosos, vaja. Eren tan lletjos que els tinc molt presents, a pesar que aquest setembre farà deu anys que va passar a millor vida (visca els eufemismes). I crec que no oblidaré mai aquells peus tan i tan lletjos, mentre visqui. Calçava unes espardenyes negres, també molt lletges, i de iaia, que eren com d’espuma i les havia de tallar pels costats i per dalt per tal que li poguéssin sortir els dits mal posats i muntats un damunt de l’altre, els ulls de poll i els tremendos juanetes que tenia i que també li feien mal. Jo sovint li preguntava si va néixer amb aquells peus, o si de petita ja els tenia així, i ella, rient, em deia que no, que de petita els tenia ben bonics.

I jo em preguntava què deuria haver-li passat, a la vida, perquè se li tornéssin d’aquella manera, i potser ara començo a comprendre que no li va passar res, a la vida, sinó que senzillament, li va passar la vida…

*** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** *** ***

Ah… a part dels peus i les espardenyes, ella de lletja no en tenia res… només deia gangster, quan volia dir hamster.

Read Full Post »

GABRIEL JARABA blog

Una mirada periodística universalista

LA POLÉMICA.

NO ES ISLAMOFOBIA CUANDO TE DEFIENDES DE LOS QUE ESTÁN TRATANDO DE MATARTE.

neuronas en crecimiento

la neuropediatría por una neuropediatra: problemas neurológicos de la infancia

Princesas y Princesos

Un corazon de melón, una princesa de fresa y un bombón de chocolate

AUTOPSIA

____________________"Ver por los propios ojos"________Miguel Lorente Acosta______

...y mientras tanto

...and meanwhile

Oscrove

FormaciónMusical

David Jimenez

Blog de David Jimenez

Desahuciada del mundo...

...orgullosa de ello.

perezesquerdo

lifestyle, communication, radio, voice

Societat Anònima

Blog personal. Respostes a la intolerància present a les xarxes socials i als mitjans de comunicació

La Disciplina Positiva

Abrimos este espacio para compartir información sobre Crianza. Seguimos la disciplina positiva y la crianza consciente

Silenci, estic llegint

"you don't have to burn books to destroy a culture. Just get peolpe to stop reading them" Bradbury

Aquí haBLOG yo

La vida es excitante!, si se comparte!

Racó per llegir

Un espai de literatura

Carmen Alcaraz del Blanco

Apuntes gastroculturales de @BonaVivant

Carles Mitjà - ASIS/FRPS

Photographer & Printmaker / A Hybrid Place About Early Photography and Digital Imaging